Tots els nostres productes estan elaborats a partir d’ingredients naturals i respectant les tradicions de sempre. Els nostres proveïdors locals són estrictament seleccionats, no només sobre una base econòmica,
sinó també en funció de la qualitat dels productes proposats.
Nosaltres importem directament de Bretanya els productes “estratègics” essencials per a la confecció de les nostres coques, o els típicament bretons: farina, andouille, formatge, però també sidra, salidou, etc.

El fajol i les coques:
A principis del segle XVI, la Duquessa Anna popularitza el consum
d’una planta originària de l’Orient Mitjà i introduïda a França pels Croats:
el fajol, també conegut com a blat negre.
La farina obtinguda a partir d’aquesta planta, utilitzada per a l’elaboració
de les coques, és el que contribueix a aportar aquest sabor aromàti
i les qualitats nutritives i digestives característiques de la coca de fajol.
El fajol aporta a l’organisme sals minerals, magnesi, fòsfor, fluor, ferro, calci,
i esdevé així en aquest sentit un aliment absolutament sa i natural.
Simbolitza l’art culinari bretó a través de les coques, que es diferencien de les creps perquè són fetes justament amb aquesta matèria primera, i no amb la farina de blat habitual, cosa que n’explica la diferència de color. Les coques es mengen gairebé sempre salades i acompanyades de múltiples ingredients: ou, pernil, formatge, enciam, tomàquet, llonganissa, samfaina, etc.

La sidra bretona:
Elaborada a partir de la fermentació de pomes, aquesta beguda alcohòlica
i carbònica és típica de la Bretanya, la beguda predilecta dels bretons.
La sidra s’obté després d’una sèrie de fases.
Les pomes són primer recollides a mà i seleccionades per a triar-ne les millors, que després són triturades per a obtenir-ne una polpa que es passa per un cup.
El most obtingut es conserva en grans bótes perquè les parts sòlides pugin a la superfície. El suc així alliberat de residus és apte per a experimentar una lenta fermentació. Després és guardat en bótes perquè el sucre es transformi en alcohol, i es requereixen com a mínim 6 setmanes abans de passar a la fase següent: l’embotellament.

Hi ha diferents tipus de sidra:
la dolça, que té una graduació alcohòlica d’aprox. 2°, i la seca,
que s’acosta als 6°.
És una beguda tradicionalment servida per a acompanyar les creps i les coques, i la qualitat d’aquest producte ha fidelitzat nombrosos consumidors i gastrònoms del món, entre ells Carlemany, Gustave Flaubert, Jacques Prévert…

El Chouchen:
El Chouchen és un alcohol suau i voluptuós obtingut a partir de la mel
i de l’aiguamel. Segons la mitologia, és la beguda dels elfs, i correspon bé
en aquest sentit a la Bretanya tradicional, plena de contes i llegendes, on els druides alternaven amb les fades i d’altres personatges fantàstics.
La història diu també que, consumit en grans quantitats, el Chouchen paralitz
la part del cervell que controla l’equilibri i aleshores hom cau... de cul.
El chouchen es beu com a aperitiu i també com a digestiu, però sempre
molt fred.

L´andouille :
L’andouille, un embotit bretó, es va fer famós a partir del segle XVIII i forma part dels productes gastronòmics bretons tradicionals.
L’andouille de Guémené (un poblet de la Bretanya) és avui dia una de les millors herències de la llarga i rica tradició de la xarcuteria bretona. Es diferencia dels altres embotits per la seva elaboració de gran qualitat i respectuosa amb
la tradició. L’andouille, un cop elaborada, es deixa assecar durant 9 mesos,
i després es fuma amb llenya de faig o roure. Després es cou en un brou perfumat al fenc.

Salidou:
El salidou és un caramel elaborat amb mantega salada. És un producte típic de la Bretanya que combina de forma equilibrada el sabor dolç amb el salat. Als nens els encanten aquestes postres excel·lents.