TERRA DE TRADICIONS.... ...LA BRETANYA ha conegut durant molt de temps condicions de vida molt dures i freqüents fams. La rudesa de les condicions de vida, la llunyania i l’aïllament han conformat durant segles el caràcter d’un poble que encara avui segueix sent cèlebre per la seva tenacitat, el seu profund vincle amb les seves arrels, les seves característiques tradicions culturals, lingüístiques, però també culinàries. Una celebritat il·lustrada per altra banda per un guerrer gal baixet i amb bigoti, conegut arreu del món per fer front a l’invasor romà... A principis del segle XVI, la Duquessa Anna popularitzà el consum d’una planta originària de l’Orient Mitjà i introduïda a França pels Croats: el fajol, també conegut com a blat negre. La farina obtinguda d’aquesta planta servirà per a l’elaboració de coques, que esdevindran ràpidament la base de l’alimentació popular bretona. Mariners per naturalesa, els bretons s’han disseminat sempre arreu del món. En cerca d’una vida millor, o simplement en cerca d’aventures, s’hi emporten els seus costums, les seves tradicions... però també la seva cuina, i és així com van començar a “exportar-se” les primeres coques bretones. Semblava lògic, tenint en compte la geografia de les costes, que els bretons arribessin tard o d’hora a Espanya, i entre d’altres llocs alguns es van instal·lar a Galícia al llarg dels segles, contribuint així a la propagació de les seves tradicions celtes a aquesta regió. Avui, com a fidels hereus d’aquesta llarga tradició d’emigració, els socis d’Annaick Noblet s’han instal·lat a Espanya, un país pròxim no només geogràficament, sinó també en la mesura que les diferents identitats culturals i lingüístiques que s’hi expressen recorden a qualsevol bretó el profund vincle que el lliga a la seva pròpia terra.